dissabte, 9 de febrer de 2008

Tu no tienes ritmo

Aquesta va ser la mítica frase que en un dia d'entrenament li va cridar Louis Van Gaal a l'Òscar Garcia, aquell jugador que va jugar al Barça a mitjans dels 90. Actualment l'Òscar escriu una columna setmanal al diari esportiu El mundo deportivo, sota el títol "Yo sí tengo ritmo". Això m'ha fet pensar en l'afició del Barça, i la societat en general, i els ídols amb peus de fang. He de diferenciar entre l'aficionat del Barça i el soci que acudeix a l'Estadi. El soci del Camp Nou és possiblement una de les aficions més crítiques que hi ha. Quan acudeixo al Camp Nou, intento anar-hi un cop l'any, la gent no anima, només que quan es guanya i si les coses van magres comencen a xiuxiullejar i xiular a la segona part, a mi això me desespera i sento enveja de les aficions dels equips anglesos. No nego que tinguem una afició collonuda, però si el Camp Nou, enlloc de xiular, una part, a un noi de 18 anys, com el Giovanni, es dediqués a animar, estic convençut que tindríem 3 o 4 lligues més i alguna copa d'Europa.



El crit "tú no tienes ritmo" és va convertir en l'himne dels antivangalistes, jo entre ells. Ara bé, el temps col.loca a cadascú al seu lloc. No nego que l'Òscar Garcia sigui un bon jugador, però fixeu-vos que després del seu pas pel Barça, va passar per València, Espanyol i Lleida, fracassant en tots ells de forma estrepitosa, una mitjania que, tot i que no era mal jugador al principi, va voler-se guanyar la titularitat i l'afecte del públic, no suant la samarreta, si no fent d'estandard de l'antivangalisme, és irònic, que la frase de Van Gaal, que després s'ha demostrat certa, sigui la que doni títol a la seva columna. Què ha fet el senyor García Junyent pel Barça? El que hagi fet suposo que ha fet que es mereixi l'oportunitat que tots puguem llegir què en pensa del was and when.

Jo no vull que Arsène Wegner vingui al Barça, no ho dic perquè cregui que sigui un mal entrenador, si no per tot el contrari, com tampoc vull que vingui l'Àlex Ferguson, Ancelotti o Valverde. Són grans entrenadors però que en un club que jugui a la lliga espanyola no durarien ni sis mesos. Us imagineu un Wegner fent jugar al Barça o Madrid o Atlètic de Madrid a nois que no superen els 23 anys i no guanyant. Us imagineu a un Madrid tenint després de 15 anys a un entrenador com Fergusson i mantenint-lo a la banqueta sense guanyar cap títol en 4 anys (les lligues d'Arsenal i Chelsea). El futbol espanyol no és un bon lloc per tenir entrenadors a llarg termini, per molt bons que siguin. Equips que mai han guanyat res com el València destitueixen entrenadors perquè no els fan guanyar títols.



Tenim una afició del Barça que xiula a Giovanni dos Santos perquè intenta xutar la pilota i no entrar caminant fins dins i no diem res del senyor Xavi Hernández que porta dos anys tocant-se els ous. Per cert, quan tindrà el Barça un centrecampista que xuti des de fora de l'area? Algú els hauria de dir que no cal entrar caminant i fent parets fins l'area petita.

L'altre dia vaig sentir la crítica més ridicula en molt de temps, uns contertulis, alguna vegada hauríem de parlar dels tertulians dels programes esportius que mai s'equivoquen i fan unes anàlisis impecables a posteriori, sempre a toro passat, com els economistes, i politòlegs, doncs deien que els posava nerviós (sic) Messi perquè quan agafava la pilota corria cap a la porteria ràpidament. Clar, buscava marcar un gol, on s'és vist això?

No sé quan es va dir que el futbol que agradava a Can Barça era el rondo, jo no sé quan s'ha inventat aquesta mania, aquest serà el futbol que agrada quan es guanya, però des de quan això és un dogma de Fe dels culers? A mi m'agrada el bon futbol, però he de reconéixer que el Madrid, històricament (Hugo Sánchez, Juanito,...) tenen jugadors que els fan guanyar. Luis Enrique va ser una rara avis dins dels ídols dels barcelonisme, un jugador amb "garra", caràcter i collons, com el Hristo, jugadors que te feien guanyar.

Mentrestant seguirem patint el que és la creu dels culers i seguirem dient quin és el futbol que agrada als culers i tenint un estadi que només anima si guanyem tres a zero. Barça, Barça Barça!!!

8 comentaris:

Joan Miquel Carrillo ha dit...

Gerard,

Entenc el que dius d'un Wenger o d'un Valverde perquè a Espanya falta molta cultura de club (clubs de futbol vull dir). Però a mesura que els clubs es vagin professionalitzant anirem veient més casos com el de Valverde, senzillament perquè són els tècnics que creen valor per l'accionista, és a dir, quin valor de mercat té la plantilla de l'Arsenal avui? I comparat amb el cost de la plantilla?

El futur va per aquí i, per cert, Van Gaal n'era un d'aquests i allí estan Puyol, Xavi, Iniesta o Victor Valdés.

Salut.

Gerard Castells ha dit...

Hola joan,

Jo també crec que falta visió empresarial als gestors dels clubs espanyols, crec que es posen massa pressions als entrenadors i jugadors per aconseguir unes fites que mai han aconseguit. ja sé que parlar a toro passat és molt fàcil, però si analitzem la plantilla del Nàstic de l'any passat era més que justeta, Debia ser la pitjor o segona pitjor plantilla de primera, i sabent això , tu ets el de ciències, però en aquest cas la possibilitat de mantenir-se no debia ser superior al 1% (tenint en compte que hi ha 20 equips i un barça dificilment lluitarà per baixar) acomiaden un entrenador, que potser és molt justet, però que coneix la plantilla que ell ha "fet" per un entrenador sense garanties per, tot i això, baixar. No dic que Luís Cesar sigui un bon entrenador, ni tampoc Flores, però el valor afegit que t'aporta el canvi és nul. Llavors, perquè no mantenir a Luis César tot i baixar? Si acceptem que salvar-se és ben bé impossible, perquè no mantenir un jugador de llarg recorregut que es dediqui a treballar la pedrera i fer un bon equip a llarg termini, encara que sigui a Segona.

Jo crec que el problema és que a l'inici de temporada ens inflen el cap i l'aficionat es pensa que té un equip meravellós uqn no deixa de tenir quatre Pachetas. Si abandonem el populisme del futbol potser es pot fer alguna cosa, però molts presidents no s'han posat a futbol per guanyar diners, sino per tenir un "baño de masas"i ho volen tot i ara.

A mi m'agraden models com el Vila-reial, Arsenal, Lió, ManU o Everton que mantenen projectes a llarg termini, és cert, per mantenir tranquils els inversors és millor estructures que potser i només potser te poden garantir menys exits (jo crec que no és així) però més estabilitat.

Crec que al Nàstic passa el mateix que a molts equips com el València o Chelsea o Fiorentina, no es posen en futbol per fer empresa sino per créixer l'ego, i en alguns casos la butxaca

Joan Miquel Carrillo ha dit...

Gerard,

Estic absolutament d'acord amb tot el que has dit, fins i tot amb els exemples, excepte dos. Jo crec que Luis César és un grandíssim entrenador i crec que la plantilla actual del Nàstic és una de les millors de la categoria, però el futbol és una mica més que juntar 11 bons jugadors a un camp de futbol. El model del Nàstic consisteix en fitxar cada temporada 15 tios nous. Amb un gran entrenador et pot sonar la flauta un any, però aquest model a la llarga és insostenible i crec que per un motiu tan senzill com menystingut, que és el "arraigo". Així és més difícil crear grup humà i també és més difícil que el jugador arribi amb aquell compromís pel club que li fa donar un 10% més de rendiment, que és el que marca la diferència. Si això fos així de ben segur que veuríem un Jandro o un Maldonado força diferents.

Ja m'agrada que escriguis de futbol de tant en tant...

El Capità Tarragona ha dit...

Hola!

Passa't pel meu bloc que hi ha un post que potser t'interessa!

Salut!!

Cesc ha dit...

Gerard, ja tinc la crònica americana!

Cesc ha dit...

Gerard, què en penses d'aquell jugdor que duia el número 10 a meitats dels 90? En Giovanni! Jo crec que mai va tenir el protagonisme que es mereixia, tret de les "bananes" que va dedicar al Madrid.

Dius dels comentaristes... Reixac: no perquè hem de pensar que si ara xuta i entra a porteria serà gol.

En fi, visca el Barça!

Gerard Castells ha dit...

Hola Cesc,

jo crec que hi ha dos jugadors dels Barça a qui no se'ls va deixar demostrar tot el que servien, un era Giovanni, que venia del Santos i que, tot i que una mica lent jugant, m'agradava molt, l'altre era Sonny Anderson, de qui crec que era un davanter fantàstic però que va pagar car el seu preu al Barça, si hagués costat 9 milions d'euros hagués jugat més partits. El Barça no ha tingut paciència amb determinats jugadors: Quaresma, Simao, Anderson, Blanc, Sergio Garcia; i en canvi massa per a d'altres.

Un exemple és Maradona

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es