dimecres, 27 de febrer de 2008

Polítics previsibles, periodistes anecdotaris

Surten publicades aquestes paraules al diari El Mundo d'un candidat de CiU: "CiU es una chica a la que no le importa cambiar de pareja si ve que va a tener más estabilidad, si es para el bien de España y Cataluña. Somos capaces de pactar con el demonio y de irnos a la cama con quien sea siempre y cuando sea bueno para el conjunto del Estado".

Sé que el que diré a partir d'ara poques persones dels altres partits polítics diran, ans al contrari, en época d'eleccions s'han de buscar totes les debilitats de l'adversari, multiplicar-les, matxacar-lo, deixar-lo en evidència i censurar-lo. No vull ni imaginar què dirien gent com el Feliu si algú d'ERC hagués dit el que ha dit el senyor Font. Però sabent que en cas que fos jo qui hagués dit les paraules me passaria el mateix que li ha passat a Raül Font vull fer unes reflexions:

Abans que res diré que no conec a Raül Font ni he parlat mai amb ell, desconec quins són els seus mérits o desmérits. No entraré a jutjar les paraules, avui he escoltat les paraules de disculpa de Raül Font a Rac1 i m'han convençut. Ell diu que al diari li van dir que volien fer una entrevista distesa i una mica gamberra i seguint el raonament va dir, entre d'altres, aquesta frase. S'han dit que les paraules de Font eren masclistes, bé jo no sé on és el masclisme, potser és desafortunat, jo crec que no, són unes declaracions que si les hagués fet el dia 11 de març o el dia 17 d'agost ningú hagués fet cas, però en eleccions s'han de mesurar les paraules diuen. Potser hagués pogut buscar un símil millor, menys masclista, menys sexista, menys similista, menys enrotllat, menys incorrecte, menys de tot, potser hagués estat millor que no ho hagués fet. Llavors, per què volien fer-li l'entrevista? Si hagués dit que CiU era com un futbolista que va al club quer més li paga i on més trofeus pot guanyar, haguessin dit que era anti professionals de l'esport i anti clausules de traspàs?



S'acusa als polítics de ser avorrits, previsibles, sosos, pesats lents, repetitius i tots els defectes que en un dissabte a la nit te garantitzarien no lligar (amb una noia, o noi, és clar, a qui, encara que no coneixes de res, respectes, pel fet de ser humà). Com no han de ser previsibles els polítics?

Els polítics d'avui en dia viuen rodejats de micròfons i càmeres que els graven inquisitivament tot el dia. Avui en dia no te pots permetre el luxe de dir un acudit o fer un comentari en conversa privada o què coi! fotre't tres birres de més en una comiat de solter amb strippper, sense que una legió de puritans t'acusi de ser un alcohòlic, un guarro, un masclista o un homòfob, i sense que una colla de progres de Razzmataz i Belle & Sebastian te diguin que ets un hipòcrita burgés.

Escoltar debats polítics o mítings d'altres partits m'agrada, a vegades he sentit arguments de gent del PP, PSC, ICV o CiU que trobo interessants, ben arguments, que potser no comparteixo, i ve el periodista de torn preocupat en fer un titular potent pel seu diari quedant-se amb l'anécdota i el polític es queda pensant "collons, porto 30 minuts parlant de sanitat i educació i aquest es queda amb l'anécdota que he dit que l'alcalde de Sant Etoo de Dalt és mentider" i potser ni has dit mentider. Molts bons polítics han finalitzats les seves carreres públiques per comentaris fets a bote pronto, potser desafortunats, però sense malicia.

Diuen que el polítics som avorrits, però cap periodista publicarà un titular al seu diari dient "La corva dels preus provocada pels stakeholders a la crisi de les matèries primeres ha provocat una pujada de 5% de la deflació dels preus que repercuteix en l'euribor", o "Proposem pujar 3x+ deflactor de preus de la fórmula del calcul de l'IRPF segons la variació de l'IBEX-35"

Això no ven diaris! Diuen que els polítics són uns sosos, però què farieu si tinguessiu tot el dia centenars de càmeres i micròfons al costat que us fiscalitzen cada minut del dia i sabent que qualsevol cosa que facis que no sigui donar mans pot acabar amb la teva vida política i personal? Després quan un polític, potser desafortunadament, vol ser espontani, com que no en sap i està acollonit de què dirà i com ho interpretaran, posa la pota.

19 comentaris:

alejandro fernández ha dit...

Les paraules de Font poden ser desafortunades en context polític, però el que no es pot dir és que siguin masclistes. Això demostra fins a quin punt la nostra societat s'està "imbecilitzant"

La frase no té res a veure amb el masclisme. CiU és una federació (insisteixo, una, en femení)
El problema és que quan et dediques a la política o bé lluites contra els estereotips políticament correctes o els acceptes i aleshores has d'assumir que el que va dir Font no és adient.

feliu ha dit...

Ola, Gerard, "Chapeua" el teu comentari, disculpes al Font, bé jo no, per molt que sigui una entrevista distesa i una mica "embromada" hi ha coses que no s'han de dir i menys si no son veritat, a més el "Mundo" es un diari poc afí a CiU i aprofita qualsevol cosa per anar en contra de CiU i el seu ideari. Podries haver fotit canya, no ho has fet, la teva noblesa t'honora.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Je ne sui pas independentiste.

Y antes confío en un cerdo que en un político. Por lo menos sé que por Navidad o por la Candelaria me dará buenos jamones.Pero un político nos va a dar un jamón.

Cesc ha dit...

Gerard, jo crec que el que va dir en Font és veritat i de cap manera masclista. Jo no hauria demanat disculpes...

I pel que respecta a la totalitat del teu post... tens raó en que no tothom pot tenir el carisma i la gràcia de l'ex i proper president d'Itàlia Sílvio Berlusconi.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Gerard, si llegeixes els comentaris que he fet al meu bloc, o en altres en cap moment jo disculpo a Raül Font, ans al contrari dic que les seves declaracions son molt desafortunades. Les va fer fa un mes, si, en un diari que no ens ha afavorit mai, se suposa que en to molt informal, la pregunta que li fan te delicte, però ell mai hagués tingut que haver caigut en el parany que li van preparar.
El que sí que faig constar es que va demanar disculpes i va rectificar ràpidament, i crec que això l'honora, perquè no estem acostumats en aquesta societat que els polítics demanin disculpes públicament, o...? recordeu a algú que ho hagi fet?.
Em preguntes, si en lloc de Font hagués sigut un d'ERC que hagués dit jo?, doncs mira Gerard, no sé que hagués dit, però el que està clar es que no he justificat per a rés les declaracions d'en Font, i evidentment no les justificaria tampoc si hagués sigut algú de ER

Anònim ha dit...

http://adjunts.e-noticies.com/externs/externs_25673.pdf

Anònim ha dit...

No sé si es veu prou bé, pero la URL que intentava posar acaba en .pdf. És, doncs, una arxiu pdf.L'entrevista, per qüalificar-ho d'alguna manera, no té desperdici...

Gerard Castells ha dit...

Crec que de l'únic que es pot acusar al Font, en aquest cas, és de ser poc viu, però descontextualitzar és un esport nacional, jo no crec que fos un comentari masclista ni misògin, no el trobo ni divertit ni seriós. Simplement descontextualitzat. Acabo de llegir l'entrevista sencera i es veu claríssimament que és amb "animus iocandi". També crec que si el senyor Font creia que no havia fet res dolent, potser ho hagués hagut de dir, es pot reafirmar en el que ha dit explicant què volia dir. Suposo que la pressió en aquestes dates deu ser bruta len ser eleccions i no li ha quedat més remei.

Continuo dient que si volem polítics més deshinibits i naturals, sortiran a vegades llufes, però és el preu a pagar per tenir una mica de naturalitat, si no tindrem tecnòcrates avorrdissims.

Voelm un polític natural i enginyós políticament correcte dins el políticament incorrecte i volem que siguin tecnòcrates.

Sobre què és políticament incorrecte hi vaig pensar en la campanya de Ciutadans: ells deien que eren políticament incorrectes en el debat nacionalista en el que vivia Catlunya, sense adonar-se que les seves conyes i muletilles, dins el moviment de Ciutadans era políticament incorrecte. Algunes declaracions de gent d'ERC són políticament incorrectes fora però correctíssimes dins.

He sentit molts polítics del PP defensant el políticament incorrecte i criticant el políticament correcte que s'ha instal.lat al debat sense adonar-se que el seu discurs és políticament correcte pels seus.

Un exemple amb Jiménez Losantos, Buenafuente o César Vidal: no en tinc cap dubte que dins els seus àmbits són una mostra del que és el políticament correcte

Gerard Castells ha dit...

Blas, tú que ets jurista.

A qualsevol jutjat penalment se li dóna el benefici in dubio pro reo i la pressumpció d'innocència. Trobo injust que a un polític li donis la presumpció de culpabilitat. quan parlem d'un polític i un cas penal ja el fem culpable i sembla que sigui ell qui hagi de demostrar que és innocent: hi ha inversi´ode la càrrega de la prova?

Anònim ha dit...

Ep, Gerard,

Jo sí que l'he tractat un parell de vegades i puc afirmar que és un senyor.
Això és un exemple més del racisme anticatalà que pulula per Espanya. Perquè el crim de Raül Font, no ens enganyem, és que l'ha fet un "fenici" i "jueu" català (sempre disposats nosaltres a vendre la nostra mare).
El mateix ha succeït amb les fotos del Rei (comdemnables com qualsevol crema de fotos i retrats de qualsevol ciutadà). Ara bé, a uns se'ls processa (atenció!) a l'Audiència Nacional i a d'altres se'ls deixa xerrar i xerrar, com la premsa rosa espanyola (clar) sobre l'homosexualitat de Marichalar, les banyes de la Reina Sofía, l'amant de la princesa Helena, etc.

feliu ha dit...

Gerard, ahir vaig quedar molt trist en veura el debat a TV1, el Ridao atacan al Janè per haver salvat l'Estatut, tot i que s'aferrava a la disposició tercera per les gran inversions que necesitem, disposició que surt de l'acord Mas-Zapatero, en un estatut que ERC va demanar el vot NO.
Quin favor varem fer davant tota espanya que dos partits que nomès representen a Catalunya, es fessin retrets mutuus. L'Aragnonès demani un lobby català a Madrid, jo nomès demano una unitat d'acció ERC-CiU, ja que amb el PSC es imposible per la seva falta de grup propi.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Blas Jesús Sánchez González ha dit...

La pressumpció d'innocència és la que sempre acaba enervant-se a favor de la víctima.

Sí que trobo excepcions que confirmen la regla. Però les víctimes de la política (els ciutadans) tenen motius o, dit sia en termes jurídics, indicis suficients, per considerar a certs polítics com a autors responsables del majors enganys col·lectius.

Gerard Castells ha dit...

Blas,

són les persones individualitzades i no col.lectivament les qui són responsables de delictes, no és pot generalitzar a tota una col.lectivitat com és el que es coneix com a "classe política"

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Amic Gerard, una cosa és cometre un delicte i altra cosa és ser-ne responsable polític d'un fet, que no és el mateix.

I, ja que ho dius, el vell principi "societas delinquere non potest", no s'aplica a tots els països, que el ténen més avançat. Per exemple, a França, totes les persones morals (com podria ser un partit polític, per exemple) poden delinquir excepte l'Estat. Art. 121-2 del Code Pénal francès, del qual reprodueixo el primer paràgraf:

"Les personnes morales, à l'exclusion de l'État, son responsables pénalement, selon les distinctions des articles 121-4 à 121-7 et dans les cas prévus par la loi ou le réglement, des infractions commises, pour leur compte, par leurs organes ou représentants."

Per la qual cosa, el concepte de responsabilitat col·lectiva també existeix, amic Gerard. Que les teves accions honorin al teu grup.

Anònim ha dit...

Blas,

Fes-me cas i ves a votar el 9 de març. Hi ha un frase de Burke que diu: "Perquè el Mal triomfi només cal que els homes bons no fassin res" (d'aquest tio no he llegit absolutament res, però surt la frase al final de la peli que van fer l'altre dia a Tele 5 estrellas, "Hitler. El imperio del Mal").
Jo crec que les societats no es poden permetre el luxe que els millors llancin la tovallola. Blas, vota a qui vulguis, però vés a votar.
Que no ens passi com als últims romans que, mentre els bàrbars envaïn i arrassaven l'imperi, la classe intel·lectual perdia el temps en futeses (com el nostre bisbe Pujol) rumiant sobre la Santíssima Trinitat, la virginitat de Maria, la naturalesa de Crist, quina diocesi era primera, etc.
És revelador l'exemple que posa Isaac Asimov (aquest sí que l'he llegit. L'obre es titula "Historia del Imperio Romano") que al segle V, mentre la tribu germànica dels vàndals assetgen Cartago, el seu bisbe (Sant Agustí d'Hipona, ni més ni menys) moria escrivint "La ciutat de Déu".


Johny Blas

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

I quina opció creus que és millor per a Espanya (que és on toca d'anar a votar)?

Gerard Castells ha dit...

Hola Blas,

potser m'he expressat malament, però jo parlo de diferència entre persona individual i col.lectiu, no entre persona física i jurídica. Un col.lectiu seria el poble jueu, els catalans o la classe política. Jo me referia a aquest criteri de distinció

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Gerard, el Dret està al final de tot, però des de Roma fins als nostres dies, existeix certa responsabilitat col·lectiva no des de l'àmbit estrictament jurídic, que no vincularia, sinó des de l'àmbit social i polític sí que ténen repercussió; segons quines accions dels seus polítics, fan que a tot el grup els hi retiri la confiança.

P.e. Quan governava Felipe González, molta gent va retirar-li la confiança no per ell, que continuaven admirant-lo (i jo mateix el continuo admirant, de la mateixa manera que admiro al Sr. Jordi Pujol), sinó pel seu govern.

Resulta que en votar el partit polític i no el candidat, totes les accions que determinades persones facin sota unes sigles, també influeixen directament sobre el vot a aquelles sigles. Per tant, Gerard, no les tinc totes.

Oi que si un metge fa una cosa malament, te fa desconfiar de la resta de l'Hospital ni que no tinguin culpa? O un periodista que no trasmet informació veraç o partidista en un determinat canal de TV o diari? O de qualsevol altra professió excepte la que he jurat honorar?

Tu mateix vas fer un post dient que te senties com marginat pels propis bascos i jo conec a bascos que no són pas així. Però ja t'estan creant cert prejudici a l'hora de tractar amb ells.

Doncs això és el que em passa amb la classe política. Ens han fallat tant que ja no sabem a qui votar, ni que tu o qualsevol altre ni que sigui del PP sigui un bon polític.