divendres, 1 de febrer de 2008

A l’Arquebisbe de Tarragona, Dr Jaume Pujol

A continuació reprodueixo una carta que el passat dijous va sortir publicada en alguns diaris de Tarragona.

Llegeixo sovint, com a catòlic, els articles que vostè publica en aquest diari. Els seus articles destaquen per la seva espiritualitat cristiana i la preocupació per les ànimes, i s’allunyen de temes més terrenals i civils. És per això que em va sorprendre que assistís, suposo que per primera vegada a la seva vida, a una manifestació en defensa de la família tradicional a Madrid. D’entrada, com a cristià practicant, fill d’una família monoparental, em va sorprendre el lema. Encara em sobtà més el fet que s’acudeixi a un acte semblant. No negaré el dret als cristians a manifestar-nos, ni a opinar. Però la religió i la moral cristiana són una cosa personal i íntima sense pretensió d’imposició social ni projecció civil. No estic d’acord en què el meu arquebisbe participi en un acte semblant en nom d’una Fe tan àmplia com la que inclou tots els catòlics.



Els anys 80 i 90 es va condemnar una teologia al.legant que l’Església no s’ha de polititzar (El Regne de Déu no és d’aquest món), potser és que ara és diferent? En tot cas, l’animaria a, que si aquest canvi s’ha produït, participar en altres demostracions públiques de posicionament: en concentracions quan es produeixen assassinats de dones, en les manifestacions contra la guerra, en la defensa dels drets dels immigrants, en la condemna i denúncia penal de la pederàstia en l’Església o en qualsevol altre acte que vostè consideri que l’Evangeli no es cumpleix, que en són uns quants.



Pot estar tranquil, aquesta no és una carta d’apostasia ni de perdre la Fe. Considero que vindran èpoques millors pels cristians i que aquesta jerarquia eclesiàstica no ens representa a tots. Però com a arquebisbe crec que s’hauria de preocupar menys en omplir places i més en omplir esglésies.

Gerard Castells i Martí

8 comentaris:

Gerard Castells ha dit...

La inclusió de la fotografia de Casaldàliga no vol dir que estigui d'acord amb alguns postulats de la Teologia de l'Alliberament, és simplement fet amb la idea de contraposar, dincs de l'Església, dues formes tant diferents de veure la Religió.

Josep Maria Yago ha dit...

Bona carta. de totes maneres suposo que no et sorprèn la visita a Madrid d'un membre de l'Opus, no? encara que jo he fet apostasia tinc força més respecte pel Pere Casaldàliga.

Tondo Rotondo ha dit...

M'identifico força amb l'esprit del eu escrit, però per exemple no comparteixo això de "Però la religió i la moral cristiana són una cosa personal i íntima sense pretensió d’imposició social ni projecció civil."

D'acord amb lo de la imposició social però en desacord amb la resta de coses doncs la moral cristiana ha de ser d'implicació (evangèlica) oberta al món (catòlica) i no arraconada a l'interior de cadascú.

El tema és: quina és la moral cristiana? L'Església -i ara utilitzo Egglésia i parlo de jerarquia- darrerament han tendit a confondre la moral de la persona (especialment exagerat ha esta el pontificat de Joan Pau II) amb la moral en genral arr moral social.

Anat als orígens -però també als nostres dies- ha de dir que la moral cristiana és de fraternitat, de solidaritat, d'implicació... i que no te res a veure amb el que la jerarquia defensa avui en dia, doncs han agafat una línia molt centrada en una determinada moral sexual i se n'han oblidat, se n'obliden de l'amplitud de la paraula moral.

M'agradaria veure els bisbes, successors dels apòstols, més propers al poble: colze a colze amb el compromís per una terra, per un territori i per un poble, un món més digne: però en tots els àmbits.

Insinuar que el Psoe i la resta de partits a l'esquerra van contra la moral pel tema de l'avortament i la seva postura vers la lluita armada d'ETA (d'altra banad una postura prou espanyolista) i que per tant cal votar el PP és un pensament esbiaixat, curt de mires.

Amb el PP no s'avortava?
Amb el PP no vam anar a la guerra?
No és -precisament- la política neoliberal defensada pel PP la que està destrunt centenars de famílies que no poden permetre's arribar a final de mes (paradoxes de lemes electirals a banda) o senzillament no poden ni formar família per l'accés a la vivenda o no poden tenir fills perquè senzillament ni tene espai ni diners per a pagar l'educació, etc....

Bé me'n vaig

Gerard Castells ha dit...

Josep maria,

no, no me sorprèn la seva visita a Madrid. l'Opus Dei ha fet una aposta clara per Espanya. També crec que s'hauria de revisar l'Acord entre la Santa Seu i l'Estat espanyol. Tot i que crec que des de l'Església es fan grans actes d'ajuda que no fan les infinites ong: el missioner sol residir tota la seva vida en la missió que té encomanada, en canvi les ongs quan s'ha acabat el finançament o els voluntaris volen tornar a les seves confortables vides deixen la feina a mig fer, però amb la consciència molt tranquila.

Jo també he pensat a vegades en fer apostasia, no perquè no cregui en Déu (encara que tinc molts dubtes) si no perquè les ajudes que rep l'Església s'encaminen a mantenir aquestes élits. Per què no treballen? Molts dels dirigents de l'Església són funcionaris que lluiten per mantenir els seus privilegis

Gerard Castells ha dit...

Tondo,

clar que l'Església ha de tenir a ser universal, la seva primera tasca és salvar ànimes i evangelitzar, per això ha de sortir al carrer. Quan jo me referia a la vessant interior i no imposició social, me refereixo a què jo puc tenir unes determinades creencies (ànima, vida després de la mort, trascendència de l'home), però no crec que la meva visió parcial del món hagi de tenir una projecció civil en forma de lleis o manifestacions públiques. Jo puc estar en contra de l'abort, però no per això vull que es prohibeixi l'avort en tots els supòsits.

Parlar com parlen de l'avortament determinats sectors conservadors, la majoria homes, només cal veure els escrits de l'Alejandro fernández i el joan maria piqué, és desconeixer què passa pel cap d'una dona quan es planteja avortar. Escrits que només pot signar un home, al tanto, no estic a favor de la frase "nosotras parimos, nosotras decidimos" en el cas d'una parella. A l'Home que té un fill li sorgiran unes responsabilitats (que quasi mai cumplirà) i per tant crec que té dret a opinar, però és la dona qui en última instància té la decisió. Me fa gràcia el tractament com si això d'avortar fos una alegria que dones "ligeras de cascos" tinguessin, sense saber com n'és de dur prendre una decisió, d'una futura vida que portes dins teu, i a la qual renúncies. volen que les dones siguin heroines però sense posar els mijtnas perquè la seva vida no es destrossi (marginalitat de les families moniparentals)

Jo també en l'obsessió pel sexe que tenen alguns capellans, en l'Evangeli, el sexe ni es menciona, no se li dóna cap categoria i bona part de la moral es basa en això. Crec que els catòlics agafant el principi de dret de què el que no està prohibit, està permés, tenim més màniga ampla en temes sexuals que els que ens ofereixen.

Mentre no hi hagi explotació, on hi ha el problema, i aquí me referixo a la prostitució també. Si dues persones, de forma lliure acorden intercanviar sexe a canvi de diners, on està el problema?

Jo crec que la moral cristiana té uns mínims i despre´s la resta tenim la llibertat per triar si creiem que és moral o no, lliurement.

Amb un tiet franciscà parlàvem l'altre dia de la moral personal i la moral social. Joan Pau II va primar aquesta moral social per sobre de la reflexió individual i íntima de la persona creient, esdevenint una imposició.

L'Església, o els seus membres han d'estar involucrats en els grans temes que afecten a la Humanitat, però jo crec que la reflexió interna és la que te porta a actuar socialment, però és una conseqüència. Quan veus la injusticia i actues contra ella és perquè has reflexionat que això no està bé, que hi ha alguna cosa que no funciona. PErò aquesta actuació externa és una conseqüència, crec, i el compromís social ve del debat intern. Uff, qualsevol teòleg se'm follarà amb aquesta reflexió, però espero que s'hagi entés.

EL posicionament de la Conferència episcopal, és el que deia abans, funcionaris defensant els seus privilegis. Per això estic a favor de la revisió del concordat, perqu`s'està més preocupat de defensar l'status i convèncer els convençuts que en la reflexió

Tondo Rotondo ha dit...

Gràcies per l'aclariment... Sense anar tant al fons de les coses, ahir vaig penjar un post sobre el tema de caràcter -diguem-ne- divulgatiu i he trobat interessant un dels comentaris en referència al bisbe d'Alacant que es renta les mans davant de la política urbanística del PP valencià.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Quan l'Església entra en política...


Es pot defensar un model, però imposar-lo ja és més difícil.

Salutacions Gerard.

JB ha dit...

Jo, aquest arquebisbe, el portaria a veure la pel·lícula "La Misión", tu. Així s'estaria de romansos i collonades!