diumenge, 29 de juliol de 2007

Enveja

Aquests dies he estat a Euskal Herria passant uns dies de descans. Les paraules més repetides entre els companys que hi vam anar van ser: Quina enveja i quina diferència! No parlaré del concert econòmic que no tenim i que ells sí que tenen. Parlaré de la seva consciència nacional i com això no va en contra de fer negoci. Vam observar com Euskadi es ven com a país i ven la seva cultura sense vergonya i sense complexos. donant-li un plus afegit de qualitat que la diferencia d'altres destinacions europees.

Ells venen la marca Euskadi, els seus productes i les seves tradicions, i això atrau a gent desitjosa de buscar un turisme de qualitat i cultural particular. Això, en general és molt diferent del turisme a Catalunya. En la majoria dels casos la identitat catalana no serveix per atraure turisme al país. No ens enganyem, el nostre turisme no ve a Catalunya desitjosa de buscar un fet diferencial nacional, però en molts casos no ho busquen perquè no saben que existeix. La majoria de productes que podem oferir estan desnacionalitats: Gaudí, el Gòtic català, el romànic de la Catalunya Vella s¡ofereix com un producte sense fons.

A Tarragona passa el mateix, durant molts anys s'ha venut la ciutat d'esquena a la realitat catalana i al Camp de Tarragona. És per això que quan vaig a Euskadi sento una enveja sana pel que han aconseguit, en bona part gràcies a una classe política que, amb tots els seus defectes, ha tingut una consciència nacional no perifèrica ni carrinclona que fa que a dia d'avui Euskadi sigui una de les marques turístiques més potents. Catalunya té un turisme molt més potent que el del País Basc, això és evident. Perquè és necessari que la marca Catalunya que el Conseller Huguet vol desenvolupar agafi cos....malgrat que es deixin de vendre barrets mexicans a Salou i les Rambles.

dijous, 19 de juliol de 2007

Debats a la radio

(no sé com es fa per posar accents als títols)

Deu fer cosa de 4 anys es van deixar de fer uns debats a la ràdio amb joves polítics (sona molt malament) de la ciutat. Des de l'any 2000 fins el 2004 aproximadament, primer, a Onda Rambla amb l'Òscar Ramírez, i després amb la Núria Cartanyà, a Tarragona Ràdio, ens ajuntàvem els representants de les joventuts dels partits polítics amb representació a l'Ajuntament de Tarragona i parlàvem sobre la política en l'àmbit local, nacional i estatal. En aquelles tertúlies vam coincidir les següents persones:

ERC: Marina Massaguer, Eduard Martínez, Gerard Castells i Joan Blas

ICV: Marc del Jesús i el Mario (de qui no recordo el nom) i Juanma Fernández, més tard Jordi Solé i judit Algueró

PP: Jordi Roca, Alejandro Fernández

PSC: Carlos Castillo, Gustavo Cuadrado, Sandra Ramos, Javier Villamayor i més tard Alejandro Caballero

CiU: Jaume ( no recordo el cognom, de Reus), Jordi Arroyo, Fede Adan.

Com podeu veure molts són regidors ara o ocupen càrrecs importants dins els seus partits...majoritàriament som homes. Per a mi va ser una grata esperiència on vaig aprendre a curtir-me molt. Encara recordo els enfrontaments entre l'Alejandro i el Castillo, sempre traslladant a la política catalana els enfrontament que succeien a Espanya. Els enfrontaments Ciu-ERC per política nacional, on sembla que ara ens hem canviat els cromos.

No sé perquè es van suspendre, jo crec que perquè allò era un galliner i no s'entenia res, tots volíem parlar i ens trepitjàvem. Però crec que seria molt interessant recuperar-les, jo vaig aprendre molt i te curteixes: ens acostumem a estar amb gent del nostre partit on tothom pensa igual i que te posin davant d'un micròfon a qüestionar coses que has de respondre és un mal tràngol, més fàcil de passar si estàs a l'oposició que al govern, per la comoditat que caracteritza els joves...

dimarts, 17 de juliol de 2007

El Taronja: ple a vessar


El vermell s'identifica amb els partits socialistes, el blau amb els partis conservadors i liberals i el taronja és el centre. Ai, el centre, aquell espai polític on viuen la majoria de votants i que detesten els militants dels partits polítics per la indefinició. El taronja s'ha identificat a Catalunya normalment amb CiU, acompanyat pel blau. Fa un parell d'anys a Ucraïna hi va haver una revolució democràtica que es va anomenar Revolució Taronja. Des de fa una mica més d'un any el PP espanyol ha canviat el seu clàssic blau pel taronja tant en els cartells com en la pàgina web (mireu FAES) i, fins i tot, les corbates dels líders. El Partit Ciudadanos també es defineix com un partit taronja ideològicament. Els partits saben que el discurs "radical" (perdó per la paraula) manté vius i actius els militants i el votant fidel...ara bé, les eleccions les guanyen qui són capaços d'arrossegar els votants del centre de l'espectre polític, que no té perquè ser que votin a la força centrista. Ara bé, la febre pel taronja pot portar a diluir el discurs, molts partits per poc pastís. Jo sempre he identificat a CiU amb el color taronja. La tàctica del PP és ven clara: durant els tres anys després del a derrota del 14-M necessitaven recuperar la moral i mantenir l'esperit dels incondicionals fort, d'aquí les manifestacions essencialistes (terrorisme, matrimoni homosexual, unitat d'espanya, antinacionalisme, immigració...), ara bé, els dirigents del PP saben que amb aquest discurs no guanyaran les eleccions, és per això que aquest any han tancat a Acebes i Zaplana, i han apostat i apostaran pel discurs centrat i centrista. Ara bé, hi ha vot centrista, però pot ser que ja hagin fet massa tard i hagin allargat massa el protagonisme del sector "dur". Quant a Ciudadanos, encara que ells es defineixin com a socialiberals, el votant els percep, a Catalunya, com a dretes.

Curiositat

Per què quan el teu partit polític, per exemple catalanista, pacta amb un altre partit polític, diguem-ne, estatal, defensem que tot això demostra la cintura política i l'elasticitat del nostre programa, la transversalitat que es sacrifica per Catalunya. Diem que el nostre projecte busca el que és millor pel país i que el pragmatisme farà que aconseguim més coses per Catalunya. Però en canvi, ai las! quan és l'adversari qui hi pacta diem que és un traidor que només busca les cadires i que es ven per qualsevol i que ha traicionat el país. Curiós tot plegat. Ho dic, perquè molts arguments que s'utilitzen quan un partit està a l'oposició contra els del govern són els mateixos que s'utilitzen pels partits de govern quan són a l'oposició.

Ho dic també perquè en alguns blocs de companys de la JNC i de CiU he vist que es referien a ERC com a: E (abans ERC). És molt semblant a quan nosaltres, a CiU, els deiem CyU....Curiós

dilluns, 16 de juliol de 2007

Al Parlament!

Aquesta setmana del 9 al 13 de juliol he estat amb la Universitat Rovira i Virgili al Parlament de Catalunya fent una simulació parlamentària amb altres alumnes d'Universitats catalanes. Anécdota a part, era el coordinador del partit Blau (alter ego del PP) en la simulació i que ja m' hagués quedat pul.lulant pel Parlament...El més interessant van ser les compareixences de membres i diputats dels grups parlamentaris catalans durant la setmana. Aquí us faig una llista dels qui van venir i algunes pinzellades sobre el que van dir:

1. Albert Rivera (Ciudadanos): El portaveu del grup de Ciutadans va ser el primer en venir a parlar-nos. S'ha de reconéixer que té molta facilitat de paraula i articula uns discursos molt ben organitzats. Quan parla la seva ideologia no es traspua i t'ho ven tot com si ells fossin el partit del sentit comú. Ara bé, com diuen els castissos, no es pot estar "en misa y repicando". M'explico: fa un discurs molt centrista i "republicà i liberal clàssic" però que la gent nota que no diu tot el que hi ha ni hi ha tot el que diu. Després el vaig agafar per banda i li vaig preguntar algunes coses sobre el bilingüisme al País Valencià i sobre proposar la fórmula un vot una persona que proposa per Catalunya si també la defensarien al País Basc ,i se'n va anar per les branques. Una cosa: són el partit que més critica que es parli de les nacions i llengües i és qui més en parla.

2. Lluís Postigo (ICV): La seva compareixença va tenir una part molt bona, va ser el que menys adoctrinament ideològic ens va fer i la seva explicació va durar 5 minuts. Després vam estar una hora preguntant-li, molt millor comparat amb la intervenció de 50 minuts del Rivera i els 10 minuts de preguntes. Per la resta, el vam bombardejar amb preguntes sobre els mossos i se'n va sortir com va poder, es veia que era un tema que no li agradava.

3. Rafael López (Partit Popular): Va fer una intervenció de 35 minuts explicant-nos la seva visió liberal de món, l'exposició va ser molt correcte i perfectament estructurada, té molta facilitat de paraula. Va tenir un però. Jo li vaig fer notar que durant la seva intervenció havia pronunicat 3 vegades la paraula no intervencionisme econòmic i unes 12 liberalisme i, com això es compaginava amb el model centralitzador i poc competitiu de la gestió dels aeroports a Espanya. Encara espero ara la resposta. Va fer servir la fórmula: Preguntem el que vulguis que jo et contestaré el que me doni la gana. Va demostrar poca cintura política en la resposta sobre matrimonis homosexuals, se'l va veure apurat. Va afirmar que està a favor que un homosexual adopti si està solter però no quan viu en parella....i la seguretat jurídica?

4. Pere Aragonès (Esquerra Republicana): Tot i ser el més jove de tots els tertulians, només té 24 anys, va tenir una intervenció força lluida i va demostrar molta facilitat de paraula, com que és del meu partit, no m'allargaré perquè la gent no hi vegi coses que no hi ha.

5. David Pérez (PSC): va ser el més fluix de tots els ponents dels partits, suposo que tenia un dia espés o no volia fer la intervenció, però va estar motl distant i va fer algunes afirmacions sobre preguntes que li van realitzar els alumnes una mica fora de lloc. Com que me van dir que l'any passat va estar molt bé, no farem sang i li donarem una oportunitat, tothom té dret a tenir un dia dolent.

6. Felip Puig (Ci........U?): he posat la U abans dels punts suspensius perquè de la intervenció del Puig és el que es podia entreveure. Va ser de llarg la millor intervenció, tan per l'exposició, molt canyera, com per les preguntes dels alumnes i per les respostes, va durar 2,15 hores, un pèl massa llarga, però va ser divertida, directa i sucosa (molts confidencials pagarien bé la informació que ens va donar). És un orador excel.lent que millora en les distàncies curtes. Jo li vaig demanar que me digués tres coses que CiU havia fet malament i que la resposta no fos la típica de defectes que es converteixen en virtut de l'estil "un defecte: sóc massa confiat...." i me va contestar. Tota la resta és secret de sumari.

En conclusió una cosa: Els alumnes, a causa de l'efecte mediàtic, els vam fer les preguntes típiques dels titulars de diari, hagués, potser, valgut la pena fer preguntes més comprometedores i de calat social....

diumenge, 15 de juliol de 2007

Salutacions

Hola a tothom,

veient que la cosa a la blocesfera política tarragonina s'animava, he pensat que els de les JERC-ERC no podíem ser menys! Fora bromes, aquest bloc neix per com a germà petit d'un bloc que porto temps gestionant i està dedicat a la literatura. En aquest nou bloc que neix avui espero poder expressar les meves opinions polítiques sobre coses que succeeixen a Tarragona i al país sense descuidar notícies que puguin ser interessants. No sé com es desenvoluparà el bloc ni cap a on anirà, però sí que tinc clar les següents coses:

1. les opinions que escriuré són meves, ja sé que milito en un partit polític, ERC i JERC, però companys i companyes hi ha vida més enllà dels argumentaris que ens passen!

2. Parlaré de política tarragonina i nacional, i també de coses que succeeixin a la resta del món i que consideri importants.

3. Ja ho dic ara: no contestaré tots els missatges i esborraré els grollers.

4. El que considero més important: procuraré que els meus posts siguin breus perquè no es facin farragosos

5. El meu altre bloc, els tròpics, l'aniré actualitzant amb coses de literatura i curiositats diverses. És un bloc no polític i no hi contestaré temes polítics.