dissabte, 8 de desembre de 2007

Com n'és de fàcil ser de dretes!!!

Encara que últimament no escric massa al meu bloc, si que continuo passejant-me per la blocesfera, principalment tarragonina, Després de llegir els blocs dels autoanoments liberals conservadors, a partir d'ara els anomenaré dreta, no com a forma despectiva si no com a definició clàssica, me ve al cap aquest pensament. A dia d'avui el pensament de dretes és el dominant, els socialistes ja no són socialistes perquè no són anticapitalistes, vivim en una era on el pensament "con" viu una segona joventut d'or després de l'época Reagan, tot i que crec que en pocs anys es pot girar a causa dels canvis en les relacions uqe es produiran per un col.lapse de les formes energètiques clàssiques (/econòmicament parlant).

Però no parlaré de filisofia política i teoria econòmica, faré un debat més de carrer.En molts blocs se'ns acusa a la gent d'esquerres de progres trasnochados, infantilisme, buenismo, hipocreisa, immaduresa, falta de cultura política, decimonònics, stalinistes, cínics i moltes altres coses. La gent d'esquerres hem de ser, no només bons ciutadans i bons pares de familia, si no que hem de ser herois, o millor encara: sants!

Hem de comprar-nos roba, o intercanviar-la, que no sigui feta amb explotació, hem de voler prosperar, però sense ser rics, ni de familia rica ni pretendre crear empreses amb treballadors a qui pagar i esdevenir rics. No podem comprar cotxes cars, ni vacances cares, bé no podem anar de vacances a llocs exòtics fora de rutes dels touroperadors si no volem que se'ns acusi de turisme revolucionari. Per Nadal no podem comprar, ni veure en excés, tot i que no podríem celebrar el Nadal si no el solstici d'hivern.

No podem pretendre prosperar econòmicament, hem de condemnar tots els actes de terrorisme, violència, si diem que cap persona és il.legal se'ns acusa de viure en llocs on no hi ha immigració i si vivim en llocs amb immigració és per esnobisme. No podem portar els nostres fills a col.legis privats i només podem anar a la pública. Si no condemnem la dictadura cubana ens diuen totalitaris il.lusos amb tentacions burgeses revolucionàries, si estem a favor de l'avort com a dret ens acusen d'infatificidi i si estem en contra de les armes i la pena de mort ens diuen bambis i estatalistes. Hem d'anar amb transport públic a tot arreu.

Ara bé, la gent de dretes pot ser creient o no, podne portar bons cotxes i bona roba, o decidir portar-la tota de mercat, és poden enriquirir fins a límits immorals o com a mínim sospotisos per aconseguir en una sola vida. Poden portar als seus fills a col.legis privats, i si els porten a col.legis públics, o han estudiat en col.legis públics ho vendran com una mostra de selfmade man. Poden defensar dictadures salvatges com Aràbia Saudí per interessos econòmics i quedar-se tan amples, poden jusitficar cops d'estat a Veneçuela i dir que és una mostra de defensa de la llibertat. Poden passar-se segles sense condemnar dictadures que van col.laborar amb l'Alemanya nazi, poden fer negocis amb Líbia i dir que és pel bé d'Espanya.

Ells ho poden fer tot, enriquir-se i/o ser solidaris, poden tallar boscos sencers amparant-se en què el canvi climàtic no és tal, però en canvi l'esquerra hem de ser Santificats en vida, no només ser d'esquerres, hem de ser estoics.

Però qualsevol persona que es defineix com a liberal conservador es pot permetre el luxe de dir que ell vol la supressió de l'Estat però no aprimant-lo gens ni mica en els seus anys de govern, comprar-se un cotxe, una casa i un armari (full equip) i hotels cars.

Què fàcil és ser de dretes, oi? que quedi clar que utilitzo clixés que molts no me crec ni els generalitzo a tota l'esquerra i dreta, però en termes generals agafa diferents sensibilitats que es poden identificar amb determinats debats i comentaris que es poden trobar a la blocesfera

7 comentaris:

Alejandro Caballero Madrid ha dit...

Molt bó

Hurtis ha dit...

Gerard,

Sou vosaltres el que voleu fer un "cel socialista" a la terra; doncs... haureu de donar exemple amb la vostra vida "cristiana" sense luxes i viure al marge del capitalisme salvatge, no?

No em vingueu ara de víctimes, perquè... no cola.

Si tanta manía li té l´esquerra al capitalisme... perquè no és conseqüent? Ahí està el vostre problema.

La Dreta defensa la Llibertat i la Igualtat d´OPORTUNITATS; l´Esquerra... (almenys gent com l´Alejandro Caballero)... la Igualtat de RESULTATS.

És... totalment diferent; per això jo us dic... HIPROGRESISTES.

Alejandro Caballero Madrid ha dit...

Hurtis, la izquierda defiende la igualdad de oportunidades... vosotros defendeís que cada cual se las apañe como pueda, solo con su esfuerzo.

Y a mi lo del esfuerzo me parece perfecto, pero vuestro libre mercado no garantiza al que no tiene, el que con su esfuerzo pueda mejorar hasta alcanzar al que más tiene, puesto que parte en inferioridad de condiciones y igual esfuerzo no tendrá los mismos resultados.

Vosotros no defendéis la igualdad de oportunidades puesto que no garantizáis dicha igualdad...

Solo desde la izquierda se trabaja para que el estado garantice esa igualdad de oportunidades y condiciones... (aunque queda mucho por hacer...)

Los postulados políticos por los que dices estar representados, defienden la no intromisión estatal, por lo tanto nadie se encarga de garantizar la igualdad de condiciones para poder igualar en oportunidades... garantizando así la supremacía de una minoría de la población sobre el resto...

Y por otro lado los que creéis en dioses, podríais dar ejemplo sobre tolerancia, respeto y educación... y no como cierta radio y ciertos lideres de la crispación que se mueven entre vuestros postulados.

Por cierto investigando un poco podrás observar que una de las diferencias, por no decir la principal y la que supuso al ruptura entre corrientes comunistas y socialistas... es que el comunismo defiende la ruptura total mediante una revolución e implantación del nuevo sistema.

Y el socialismo defiende el cambio de la sociedad y el sistema mediante la utilización del sistema existente... por lo tanto no vive al margen sino que lo pretende cambiar desde dentro.

Gerard Castells ha dit...

Hola Hurtis,

jo no sóc socialista, tot i que puc estar d'acord amb algunes anàlisis marxistes, sobretot amb la dialèctica, encara que avui en dia aquests criteris de suma nula no crec que responguin a les necessitats de les classes obreres. Ja t'ho dic, idelògicament no me sento identificat amb el socialisme, jo me defineixo republicà i socialdemòcrata, el republicanisme pot ser tant una ideologia de dretes com d'esquerres, però crec en la visió clàssica del republicanisme d'igualtat, llibertat i fraternitat (a mi m'agrada més la paraula respecte). Sobre le capitalisme, considero que el socialisme rus no dóna resposta a les necessitats i inquietuds de la classe obrera, a mi m'agrada més un sistema de cooperatives, a l'estil de Mondragon (Eroski, fagor) que ha demostrat que pot oferir riquesa a un país, a uns treballadors, sense renunciar a un creixement econòmic, democràcia empresarial i responsabilitat social.

Si crec que pot ser bó un model per Catalunya seria el model cooperatiu, en l'antiga URSS eren aquest tipus de fàbriques les més eficients, molt per sobre de les estatals soviètiques.

No oblidis que el socialisme que tu creus que tots amparem és capitalisme d'estat.

Què hi ha de dolent en voler transformar el capitalisme? al cap i a la fi el capitalisme evoluciona segons les necessitats de la societat, oi? Aquest és el lema bàsic de qualsevol empresa. No és el mateix el capitalisme mercantilista del segle XVIII que l'actual.

Per què hi ha problemes en voler crear models alternatius? Si aquests models no són vàlids, la mà invisible que vosaltres defenseu ja s'encarregarà d'emilinar-lo. Crear models alternatius també forma part d'aquesta llibertat d'escollir. No tot s'acaba al FMI i l'OMC. Pots oferir creixement. Al cap i a la fi no cal ser més papistes que el Papa, segur que molts plantejaments que es defensen avui, Adam Smith no hi estaria d'acord.

Per ser el socialisme és una ideologia que es basa en una teoria, i no una religió. Existeix una samarreta en anglès amb una foto de Karl Marx que diu: Ei! que només era una teoria!

Resumint, jo no sóc socialista, sóc socialdemocràta per forma pràctica perquè a dia d'avui crec que és el model menys dolent, però me sento més proper als corrents llibertaris

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

Gerard,

No es que es demani a la gent d'esquerres que no siguin rics, només demanem que hi hagi un que no ho sigui.
Estàs defensant la gent que critiquem per ser hipòcrites, quant tu no ho ets. Però és que avui les grans fortunes del món són d'esquerres (Polanco, Botín o los Albertos a España) Només cal veure els cotxes que tenen els socialistes d'aquí...que els gaudeixins, però que no em donin lliçons d'igualtat i solidaritat. És lúnic que demanem. Tu no ets d'esquerres.

Cesc ha dit...

Gerard, quan he començat a llegir el post he pensat que em trobaria reflexat però no.

Jo crec que ser d'esquerres és molt més fàcil que ser de dretes. Per vosaltres, nosaltes la gent de dretes un dia podem ser carques reaccionaris antiliberals pseudo-falangistes que no volem cap contacte amb el món exterior i l'ansantdemà som neoconservadors ultraneoliberals que volem conquerir el món. Un dia som ultraconservadors que voliem mantenir l'antic règim i l'altra els burgesos revolucionaris que defensem els privilegis de la burgesia. Un dia votem el PP perquè som incults mesetaris que llegim El Alcázar i l'altra perquè som empresaris capitalistes que volem oprimir la classe treballadora.

Mira si n'és de fàcil ser d'esquerres! Només cal escollir el tòpic segons el dia, per molt contradictori que sigui amb el del dia anterior.

Esteve ha dit...

Gerard,

Molt d'acord en especial amb el teu comentari del 13 desembre. Crec que el republicanisme s'endinsa en el millor de la tradició clàssica (Ciceró, Maquiavel, Erasme ...) en els pares de la pàtria americans (Jefferson, Madison, Payne) i els de la Revolució Francesa, al costat d'altres d'actuals com Ph. Petit i molts més.

Ho reconenc, la posició , però, és difícil de defensar: Davant llibertaris i liberals (que pel cas venen a ser el mateix i als USA sovint es confonen): l'Estat és la garantia de la meva llibertat. Això posa del nervis tant al Sala Martin com als de la CGT ! Però és que davant els socialistes el republicanisme recorda que l'estat no pot ser el principal actor social i que l'estatus de ciutadà ha de ser preminent, per damunt del d'afiliat o del de membre d'una classe. Els socialistes tendeixen a confondre estat, partit, societat i classe, per una concepció massa rígida de les seves relacions.

A casa nostra han treballat aquests temes Salvador Giner i Ramon Alcoberro. Paga la pena llegir-los.