dimecres, 17 d’octubre de 2007

S'ha acabat el xollo!

Avui, seguint l'exemple del company Carrillo, parlaré de futbol. Per la blocesfera tarragonina n'hi ha uns quants de futboleros, però a vegades parlem massa de política: avui vull parlar de futbol, de Maradona.

Per edat, l'era maradoniana me queda una miqueta lluny, quan Maradana va acabar amb la seva carrera futbolística per la droga, jo tenia 10 anys. Des de la seva retirada oficial, se'n han venut uns quants nous maradones: Aimar, D'alessandro, Gallardo, Riquelme, Ortega, Verón, Tévez...i altres que no han arribat a ser res, com Fernández a l'Espanyol o Almeida. Els intermediaris i clubs argentins s'han forrat gràcies a l'interès en trobar un nou Pelusa. En el moment que un futbolista jove argentí despuntava i mostrava una mica de talent i se li adjudicava l'adjectiu, de el nou Maradona, el seu preu pujava 10 milions d'Euros. Des d'Argentina deien: "El nou Maradona" i el seu preu és triplicava.

L'altra versió, per futbolistes que per posició no jugaven al mateix lloc ens els venien com "l'afillat de Maradona", "Maradona està boig pel seu futbol", aquest seria el cas de Crespo, Palermo, Schelotto (el dolent i el més dolent). Però a Argentina el xollo s'ha acabat, ja tenim el nou Maradona, ja no podran col.lar-nos saldos a preus estratosfèrics (Saviola), ja tenim el nou Maradona: MESSI. El futbolista del segle XXI, endarrera es quedaran Cristiano Ronaldo, Kaká o Sneijder. El problema que tenim és que els argentins poden tenir tots els defectes del món, però tenen un màrqueting per vendre'ns peles a duro, a partir d'ara totes les joves promeses que vindran d'allí ja no seran el nou Maradona, seran el nou Messi. Per sort, aquest ja és nostre

8 comentaris:

Joan Miquel Carrillo ha dit...

Gerard,

Estic completament d'acord. El que no expliques és la quinta columna catalana que ha col·laborat a col·locar aquests jugadors. Em refereixo a Joan Patsy i a Lluís Canut.

Te'n recordes quan volien col·locar a D'Alessandro al Barça? Fins i tot el van portar al Gol a Gol! I a Aimar. Amb Saviola i Riquelme ho van aconseguir, tot i que el segon em sembla un gran jugador.

Per cert, no estic d'acord amb que Matías Almeyda fos un fracàs. Va jugar molt bé a la Lazio.

T'he contestat al meu bloc, per cert.

Gerard Castells ha dit...

Hola joan miquel, crec que algun dia hauríem de parlar dels intermediaris del món del futbol, el que tu dius del patsy i el Canut no m'hi havia fixat...jo recordo una época, sent Zagalo seleccionador de Brasil, que el tio es va tornar boig i en 1 anys va seleccionar 30 jugadors nous per la selecció. Després es va descobrir que tenia negocis amb intermediaris per quedar-se un tant per cent. quan un jugador debutava amb brasil el seu preu es multiplicava per 10. D'aquesta época són Rochemback, Geovanni...Tema molt interessant el de les comisions. Aqlgun dia sabrem que va passar amb Pepe i els diners de Rochemback?

Josep (sl) ha dit...

Tràquil què ara diran què és el nou Messi. Què d'argentins en conec un munt.

Oscar Ramírez ha dit...

Hola.
Ha creat una nova enquesta per saber quin dels blogs polítics agrada més a la gent. Com vaig fer amb els altres blogs fa uns dies, he decidit entregar un banner que és un reconeixement per als tres blogs que d'aquí al 31 d'octubre, dia que tancaré la enquesta, tinguin més vots. Espero que t'agradi la idea. Fins ara.

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

Sí que tens raó. De tota manera el problema d'alguns com Saviola no es que siguin dolents (les seves xifres són bones) sinó que van viure una època en la que es van arribar a pagar 4000 milios per Geovani o 3000 per Rochemback "le pasas un balón y te devuelve una sandía"
El món audiovisual no ha canviat el mercat, però sí la percepció del número d'estrelles. Ara tothom és una estrella. Abans només els que ho eren. Un dia em vaig mig emocionar en un reportatge de la Juve. Va sortir Ravanelli per dir que el seu idol havia estat sempre Quini i el de Casiragui, Santillana. Com que sóc molt mitòman em va agradar molt, com quan vaig sentir a Petrovic dir que s'emocionava jugant davant de l'EPi.
Tornant al tema, Quini i Santillana són mil vegades millors que Tristán, Jose Mari, Fernando Torres (sí, sí) Javi Moreno, Morientes (tot i que aquest és dels bons) i tota la llista de milionaris del nostre futbol actual, però viuen justets (conec el cas de Quini)
L'exemple em serveix per il·lustrar la sobredosi de suposats cracks que tenim en el futbol actual i que no només passa amb el cas argentí

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

Joan Miquel,

Laudrup i Riquelme són els meus jugadors favorits de sempre. A Laudrup sempre li deien que no marcava gols, però va fer més que Zidane al màxim nivell. Li va faltar anar a l'eurocopa 92 per pujar l'esglaó dels escollits. Amb la mala llet de stoichkov hauria sigut...Maradona.
Riquelme quan està inspirat és un dels jugadors que millor condueix la pilota que mai s'ha vist. Són 4 els escollits que en la història del futbol han sigut capaços de fer això, però és que té un cap...

Gerard Castells ha dit...

Hola Alejandro,

estic completament d'acord amb tu: Fernando Torres és un futbolista sobrevaloradíssim, mai ha estat capaç de fer un equip campió, no té caràcter de líder, el problema és que és el nen mimat del De la Morena. Com els germans Garcia Junyet: el Roger potser era bó, però l'Òscar va viure del conte que s'havia enfrontat a Van Gaal, per sort el temps sempre acaba treient raons. per a mi la llista del jugadors més sobrevalorats d'Europa són: Beckhan, Verón, Saviola, Carew, Kluivert, Dani Alves, Raúl ( a la selecció espanyola) Fernando Torres, josé mari, entre molts. Els grans jugadors a qui s'ha menysvalorat a l'estranger: Ryan Giggs (l'autèntica estrella i mite del ManU), Sonny Anderson (aquell davanter que era suplent de Kluivert, Signori, Francescoli. Per a mi l'autèntic crack, que mai se l'ha valorat prou a l'estranger, per jugar en una selecció fluixa, és Ryan Giggs. Pregunteu als fans del ManU qui és el seu ídol.

Laudrup, Hristo i Romário, quins paios!!!!

alejandro fernández ha dit...

Discrepo en el cas de Raúl, per títols i numeros personals un dels 3 millors davanters del món dels darresr 10 anys (amb Sevchenko i Ronaldo)i al que únicament el xovinisme francés i la inoperància de la selecció espanyola l'han privat de la Pilota d'Or. A mi també em fa ràbia l'obssessió madridista per portar-lo a la selecció (tot i que jo el portaria)però això no treu que estiguem davant d'un mite, d'estil matusser i poca elegància, d'acord, però tot un mite