dimecres, 10 d’octubre de 2007

El govern de Bush pressiona per evitar que el congrés reconegui el genocidi armeni

Me pregunto si això és una mostra del liberalisme i la lluita per la llibertat d'alguns governs nordamericans? És el compromís amb la democràcia i la llibertat? Com deia Hitler: A qui li importen els armenis? Ja en sabem a uns a qui no l'importen, bé, millor a dos.


Tem que la resolució tingui conseqüències sobre els interessos dels Estats Units al Pròxim Orient
Quan falten poques hores perquè la comissió d'afers exteriors del congrés dels Estats Units voti una resolució sobre el genocidi armeni, en el qual van morir un milió i mig de persones a mans de les autoritats turques, alts càrrecs de l'administració Bush exerceixen pressió perquè la massacre no sigui qualificada de genocidi. Tant la secretària d'Estat, Condolezza Rice, com el secretari de Defensa, Robert Gates, han advertit de les conseqüències que tindria sobre els interessos geopolítics nord-americans al Pròxim Orient.

Els Estats Units tenen bases estratègiques a Turquia per volar cap a l'Irac i l'Afganistan i temen que, amb una declaració simbòlica sobre el genocidi armeni, el govern turc, que sempre ha negat l'existència del genocidi, decideixi de tancar aquests centres.

El mateix Robert Gates ha explicat que el 70% d'avions de càrrega nord-americans que es dirigeixen a l'Irac passen per Turquia. I el mateix passa amb un terç del fuel que fan servir les tropes nord-americanes desplegades en aquell país.

Per part del govern turc, Egemen Bagis, estret col·laborador del primer ministre Recep Tayyip Erdogan, ha dit que farà tot el possible perquè els Estats Units no cometin un 'error històric'.

El genocidi armeni va tenir lloc durant la Primera Guerra Mundial, entre el 1915 i el 1917.

9 comentaris:

Hurtis ha dit...

Gerard,

Aquest és un tema complexe; ahir ja es va aprovar per la comissió 27 contr 21 que tirés endavant la iniciativa.

Per una banda és obvi que allò va ser un genocidi i els otomans van fer el que van fer i encara son reticents a reconèixer la realitat. Una semblant va aprovar-la el Parlament francés farà dos anys, més o menys.

On the other hand... tenim que les relacions entre USA i Turquá es tensen i l´Iraq encara està ahí, per això... la cosa és difícil.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Genocidi rera genocidi, mort per mort. Si Bush diu que lo d'Armènia és un genocidi, qualsevol dia l'acusaran de criminal de guerra a pel que va passar a Irak.

¿Y Franco, qué opina désto?

Gerard Castells ha dit...

Hurtis, creia que el compromís amb la democràcia, la veritat i la llibertat dels liberals nordamericans era inequívoca. Reconéixer que fa 100 anys hi va haver un genocidi és complicat? Després ens queixem de l'Església que tarda 500 anys en demanar perdó. Jo reconec que és un tema complicat, però no sóc un liberal, sóc un socialdemòcrata corrumput. Què diria B. Franklin?

Gerard Castells ha dit...

blas,

crec que l'has clavat amb el teu comentari

Javier ha dit...

Gerard,

Jo hagués votat SI a declarar allò Genocidi. Això no li treu dificultat al tema.

Benjamin Franklin hagués dit:

"Aquellos que cederían la libertad esencial para adquirir una pequeña seguridad temporal, no merecen ni libertad ni seguridad."

I així ho va fer; per això defenso la liberació d´Iraq i no l´entrada de Turquia a la UE "para templar gaitas con el Islam".

Cesc ha dit...

"Ztradsvuitie" Gerard! Em podries explicar el teu nou carrec? No m'he enterat de res, he vist que et felicitaven i m'agradaria que m'ho expliqués el protagonista jeje.

Pel que fa al teu post mantic la posició de l'Hurtis. Si Bush fos conseqüent al 100% atacaria Iran, Síria, Cuba, Corea del Nord, etc, i com això no és possible s'estableixen prioritats. La prioritat actual és l'Iraq i les bones relacions amb Turquia són claus en aquest tema.

Amb això no vol dir que es traeixin els ideal liberal conservadors de política exterior nordamericana. Es com si jo qüestiono que ets un autèntic socialdemòcrata quan defenses el sistema educatiu universitari nord-americà.

Per cert, el dia que es jutji al trio de les Azores serà la fi de la ja per sí malmesa credibilitat de la legalitat internacional.

Bé, paka!

Gerard Castells ha dit...

хорошие дни Cesc,

doncs el meu nou càrrec és dins la nova executiva d'ERC, fins ara estava durant la campanya com a representant de les Jerc, però ara tenim un nou portaveu local de JERC, l'Alfred, i serà ell. Jo ara estic de Secretari d'actes (i comisari polític al font de Volga per l'NKVD).

Sobre lo de Bush, ja sé que és difícil ser coherent, però és tan fàcil demanar-ho als altres i en canvi no ser-ho amb un mateix.

Javier, jo n oestic massa d'acord en què no entri Turqui, és un tema complicat però Turquia era fa 15 anys uns dels països musulmans més laïcs i lliures, juntament amb Bòsnia i Palestina. El cas de Bòsnia i Palestina és un exemple prou clar de què succeeix occident gira l'esquena a països així: els radicals islamistes prenen el poder. L'entrada de Turquia a la UE, i una adhesió amb éxit, podria suposar demostrar que ser musulmà i demòcrata és complementari. Turquia és a les portes d'Europa i com més proeuropea sigui millor. Un éxit de turquia podria creae un efecte en cadena.

Sobre lo de Franklin, després de l'11-S estem renunciant a llibertat i drets com l'habeas corpus per un trocet de seguretat.

una vegada me van preguntar: què faríem si no tinguessim por? Doncs, tot. i això sí que és perillós per alguns

Cesc ha dit...

Jo sí crec que Turquia ha demostrat que l'islam i la democràcia són compatibles però això no és suficient per admetre-la a la UE.

Se suposa que la UE comparteix una sèrie de valors humano-cristians a banda dels valors de tolerància i llibertat. Seria beneficiós per Turquia, però ho seria per la resta de països? Jo crec que no. Turquia es mereix tot el nostre suport i serveix d'exemple per demostrar que tot l'Orient MItjà és democratitzable, però d'allí a integrar-la a la UE... És com si el Marroc esdevé totalment democràtic i també entra a la UE. Per molt que avancem i per molt que es dilueixin les fronteres aquestes encara existeixen, sobretot en l'àmbit cultural.

Josep (sl) ha dit...

Turquia és el país més democràtic i laic dels païssos musulmans però gràcies a la poderosa bota del militars garants dels Principis Laics de Ataürk.
Amb tot Turquia, un país que he visitat sovint i recomano de visitar, té encarà un llarg camí per arribar nivell de desenvolupament i de respecte a les llibertats què marca la UE per qualsevol nou membre i ocupa el nord de Xipre, d'un País membre de la UE.

Turquia no esta preparada per entrar a la UE però se li podria garàntir l'estat transitori prèvi a l'ingrès com el tracte especial què té Israel.

El genocidi armeni és real tot i què no ho reconegui Turquia, però la crisí crec què serà temporal els EUA són els màxims defensors de l'entrada de Turquia a l'UE.

No crec què sigui comparable l'invasió de l'Iraq de la que no estic d'acord amb Afganistan, que sí estic d'acord.
Per molt què us pessi la situació de l'Iraq no es comparable a genocidis, com el Armeni, Jueu, Cambodjà o Rwandès.