dilluns, 15 d’octubre de 2007

Molt professional

Una de les coses que demostra que l'Estat espanyol ha entrat plenament en el Top Ten de les democràcies occidentals és la professionalització de les estructures dels partits. No entraré a debatre si aquesta professionalització és bona o és dolenta. Personalment crec que és bona, uns bons professionals en els partits fan que les polítiques proposades siguin més interessants. Després de la Segona Guerra Mundial Europa i EUA van experimentar un creixement econòmic i social sense precedents, en bona part, gràcies a "animals polítics" de primera línia: Brandt, González, Churchil, Khol i Thatcher. Polítics amb qui pots estar d'acord o desacord, però polítics amb majúscules. Avui en dia, tenim una situació política estable, més o menys (això serà el tema del pròxim post). Uns partits professionalitzats i un líders polítics de perfil baix. Aquest diumenge el diari el País tenia un article sobre els assessors dels partits. En la majoria dels casos són sociòlegs, politòlegs, advocats, economistes, psicòlegs, publicistes o directors de cinema i altra gent de la mala vida. Doncs bé, avui en dia, que la política està més professionalitzada és quan la participació és més baixa. Els partits polítics ens van gastar un fotimè en campanya electoral per mobilitzar a un 59% de la població. El nivell de debat polític espanyol i el nivell d'idees i de contingut és pèssim, el debat fa "cagar". Els polítics no parlen o debateixen: borden. Si això succeís a Espanya fins a un cert punt me seria indiferent, tot i que al ser, encara, una part de l'Estat m'afecta aquest nivell de Salsa Rosa; però això ha contaminat la política catalana rebaixant el nivell polític al pèssim mirall en el qual ens trobem ara. Ja no es pretén aportar idees per guanyar, sino buscar les debilitats del rival per desgastar-lo. Jo et desgato a tu i tu me desgastes a mi. Fixeu-vos que la nit electoral ja no es diu qui ha guanyat, si no qui s'ha desgastat menys. Ja no comptem els vots guanyats si no els vots perduts. Si fòssim una empresa privada ja hauríem fet fallida

Tants assessors i experts que l'únic que fan és llegir les enquestes i les tendències per al final acabar dient frases com: "hem d'aturar el PP", " el PSOE trencarà Espanya", "ERC només busca les cadires" "CiU es vendrà al millor postor" "IU són un comunsites, rojos assassins", "ICV són uns pijos que van d'esquerres". Home. jo no sé massa de política, però si al final són aquests els missatges que es repetiran fins a la sacietat no calen tants assessors. Jo recomanaria que enlloc de passar-se el dia llegint a Gramsci, Adam Smith, Kaplan o Chomski, que surtin al carrer i escoltin a la gent. Quan de temps fa que un assessor del PSOE o ICV no trepitja una fàbrica, o un del PP o CiU que no tene cap nòmina a qui pagar? També crec que els periodistes busquen el titular i parlar de nòmines i impostos no ven diaris. He anat a rodes de premsa i mítings de partits on s'han sentit coses força interessants i després veure amb desesperació com el periodistes només reflexen l'anécdota o el que s'ha dit de passada donant-li categoria de titular. Això és desesperant.



També és cert que molta gent critica que no es fan debats de contingut, però quan hi ha contingut, i no carnassa, canvien de canal, però això és una minoria. A França, fa cinc anys no va anar a votar ningú, però en les últimes eleccions hi ha hagut debat de fons i la gent s'ha apassionat i han anat a votar.

A Catalunya hi ha hagut una participació irrisòria i el govern encarrega un estudi per saber què ha passat, estudi que es llegiran els experts i en treuran conclusions que portaran al mateix lloc que estem ara. Ens esperen 6 mesos horribles, de debat polític espantós i sense contingut, sortirà el Doberman i no parlarem de res.

Ja us ho dic ara, penso passar dels discursos polítics i veure només Futurama i futbol. Sort que tenim una societat amb més seny del que sembla i el dia 12 d'octubre enlloc de fotre's a òsties a la Plaça Sant Jaume se'n van a anar a fer cues de 2 hores a Port Aventura. Sort que la societat ha girat l'esquena als polítics. Però no ens enganyem ja fa molts anys que vam ser nosaltres qui els hi vam girar.

4 comentaris:

Joan Güell i Serra ha dit...

Hola Gerard,

Encara no havia tingut l'oprtunitat de comentar a teu bloc.
Molt interessant la reflexió, veritablement interessant sobretot ara que ja sonen els tambors i les trompetes de les Generals.
Francament el distanciament palès de política i societat és difícil atribuir-ho a alguna causa concreta o específica però de ben segur que la manca de debat hi contribueix. Però penso que malgrat la professionalització de la política, la qualitat i la classe dels líders dista molt de la genereació anterior de polítics: que sí que van jugar amb l'input de la Transició però tot i així l'ofici de polítc era molt més respectat amb gent com Pujol, Narcís Serra, Heribert Barrera, Roca Junyent... la classe i l'elegància no s'hauria de predre mai tot i que de vegades elmés fàcil és bordar: i quan es borda tant al final ja no se li dóna importància als lladrucs.

Cesc ha dit...

Totalment d'acord amb tu Gerard, i també amb en Joan Güell. El nivell actual és lamentable i fins i tot jo que sóc un total antiPSOE, veig amb molta nostàlgia personatges com Felipe Gonzalez, Narcís Serra (molt ben recordat per la teva part Joan) i Javier Solana.

A nivell nacional (Estatal per a que no us ofengueu) el debat és patètic, només sento parlar de la ETA i de l'Espanya territorial. On estan els afers exteriors? On està la seguretat? i la inmigració? Què passa amb l'economia? Res! ZP diu X i Rajoy: y tu mas!

A nivell autonòmic (o nacional o de Catalunya) la cosa encara és més lamentable. Ja fa temps que Catalunya ha deixat de ser el que va ser. Amb Pujol Catalunya era una regió/país/autonomia molt i molt respectable, erem una potència econòmica a Espanya però també a Europa i ens veniem com una societat dinàmica en la que invertir era garantia d'èxit.
Avui dia tenim el tema de l'Estatut que encara dura, un Estatut retrògade segons el meu parer i en Mas i Carod segueixen el concurs de veure qui estima més Catalunya i en Montilla... bé no se ni que fa.

El debat està molt i molt malament, i el que és preocupant és que quan llegeixo el diari vaig directament a la secció d'internacional.

Josep (sl) ha dit...

Crec què hi ha un element més els polítics professionals què tenim són gestors i tenén espèrit de gestor.
El debat s'ha límitat als últims anys a jo puc gestionar millor què tu.
O solament fer sang amb temes com terrorisme o el debat territorial.

Eduard d'Herois ha dit...

Quina tropa a la foto