dilluns, 20 d’agost de 2007

Solidaritat?


L'estiu és l'època dels camps de treball, milers de joves occidentals acudeixen a països del tercer món a participar en camps de treball o campanyes solidàries. Les estades solen durar entre 1 mes i 3 mesos. Durant aquest temps els joves col.laboren en projectes per millorar la vida de la gent més desfavorida. Però realment ajuden a aquesta gent? A primera vista sí. Però fem números.

- Un viatge anada tornada Barcelona-Managua de l'1 i 30 d'octubre: 901 Euros
- Manutenció mentre estem allà (més o menys): 2Euros x 30 dies 60 Euros
- Betzina transport: 30 Euros
- Equipatge i roba que premem de viatge: 100 Euros
- Vacunes i hores de treball dels metges que t'atenen (més o menys) 100 Euros
- hores de treball dels formadors del viatge i altres imputs (+ o -) 100 Euros

En Total: 1291 Euros com a mínim


Segurament me deixo alguna cosa. Hem de tenir en compte que el PIB de Nicaragua segons Wikipefia és més o menys de 3300 $ l'any. Crec que un mestre o un pedagog a Nicaragua no deu cobrar més de 3000 Euros l'any.

Jo crec que les persones que van un mes a ajudar a Amèrica Llatina ho fan amb bones intencions, però de bones intencions no es viu. Amb el que costa l'estada un cooperant un mes (sense comptar que es fa més turisme que una altra cosa) podríem pagar 6 mesos de salari d'un cooperant nadiu, crearíem un lloc de treball i seria algú que comprèn la cultura del país i integrat a la comunitat.

M'explicava un amic de Madagascar que una vegada va anar a Moçambic, i si vas per la carretera te trobes molts edificis abandonats: són hospitals, escoles...que han deixat abandonats ONG europees. Quan un projecte finalitza se'n van, però les necessitats continuen. Ell deia que com a mínim els missioners cristians es quedaven a les dures i a les madures.

Això sense comptar el fet que algunes ONG's practiquen un neocolonialisme occidental, extrapolant valors nostres i "ensenyant-los" els valors familiars. No sé, però si fas números fa pensar

6 comentaris:

Capità Tarragona ha dit...

M'agraden els post que fan números.

A simple vista et donaria la raó Gerard, però posa't a pensar, una cosa és anar a un camp de treball com els ocncebim aqui com podria ser la neteja d'un bosc o la recuperaicó d'unes runes.

Això no és comparable amb la feina que pot fer un metge allà, podriem donar-lis els 1291 euros, però dubot que le nivell dels metges d'allà es pugui comprar amb el d'un estudiant de 5è o 6è de medicina de qualsevol estat europeu avançat.

Per tant cal diferenciar.

A més, una puntualització, aquests números els has fet buscant el que et constaria anar a tu per lliure (suposo), però aquests viatges estan becats i subvencionats i no costen aquest diners a la persona que va, sinò molt menys.

Salut!

Erdrag ha dit...

un mestre de qualsevol escola pública de Nicaragua, depenent del ministeri d'educació, cobrava, fa 2 anys, 100 dòlars al mes. Suposo que ara ho deuen haver apujat una mica, amb l'entrada dels sandinistes al poder.

L'home del sac ha dit...

Trobo molt bona la reflexió, i almenys dóna a pensar.
Totalment d'acord sobre la tasca dels missioners cristians: persones que actuen desinteressadament, coneixen el terreny per on es mouen i gairebé sempre es queden passi el que passi.

Gerard Castells ha dit...

Hola capità, perdona per la resposta tant tardana:

És cert que aquí, als països rics tenim uns millors especialistes i més mitjans, i en casos puntuals serveixen i ofereixen un gran servei, però quan se'n van la gent continua amb els mateixos problemes.

Però això és cojuntural i els problemes són estructurals.

És cert que els diners no els paguen les persones directament, els paguen les ongs i els estats, però es paguen i suposen una despesa no teva, però algú la paga.

Gerard Castells ha dit...

Hola Gerard, què tal per Reus?

Doncs encara cobren menys del que pensava

Josep (sl) ha dit...

Molt bon article, Au quin mal la butxaca. Sort què en part important esta subvencionat i no va acompte del cooperant.

Per desgràcia molt cops la impressió dels viatges solidaris És va gent carregada de bones intencions amb la intenció de tenir consciència trànquila.

El problema és què les ONG* sobretot si són petites, tenen pocs recursos. Tenen un pensament d'immediatesa què torna el esforç dels cooperants fútil. En gran part per la pressió del fet de competir entre elles pels recursos de la solidaritat què fa què hagin de oferir als donants una imatge de què és fa alguna cosa al moment i aquests no vulguin tenir la paciència de veure projectes a l/t.

Com per exemple la ONG crea una infraestructura de regatge per regadius i al cap del temps per manca de manteniment, què ni l'ONG no pot sufragar o les autoritats locals, s'acabava desgradant fins ésser inútil.
O una escola què queda buida al estar ensenyant els cooperants al marxar queda vacant.

Trobo més útil què es diners esmersats fossin utilitzats amb una visió més de futur i amb la vista què les necessitats són continues al llarg de l'any.

La formació i assessorament dels cooperants nadius, sovint tenen un magnifíc coneixement aplicat, en formació de tipús tècnica, l'us i manteniment del aparells portats al país perquè sovint són aparells de Tecnologia (sobretot mèdica) difícilment trobada al país.

* No és el cas de: Creu Roja, caritas, mans unides, MSF, OXfam...