divendres, 3 d’agost de 2007

Resposta a Cesc

Ho he fet com a post meu perquè se m'havia fet molt llarg


Sí que crec que existeixen els no nacionalistes, però jo diria que són més anacionalistes. En el cas del País Basc crec que la diferència entre nacionalistes espanyols i bascos és clara, el que passa és que uns s'amparen en la Constitució i els altres en els furs i drets històrics. No crec que una persona que es defineixi com a constitucionalista sigui un no nacionalista. Al cap i a la fi, jo també sóc constitucionalista, però català. Al món hi deu haver més de 70 països democràtics amb les seves respectives constitucions. Vols dir que quan la rosa Díez o el Mayor Oreja es defineixen com a constitucionalistes, parlen de la Constitució de Bèlgica, o la Sudafrica o la de Canadà? Jo crec que ells es refereixen a la Constitució espanyola. No pots ser constitucionalista i prou (això ho deixo pels professors de dret Constitucional). Si el País Basc es separés d'Espanya i fés la seva pròpia constitució aquests constitucionalistes s'ho continuarien afirmant.

Us diré una cosa que pot semblar impossible: al món la majoria de països democràtics, fins i tot EUA, no tenen com a norma bàsica la Constitució espanyola, sí, ja sé que sembla una barbaritat, una cosa de folls. Però és cert: cap més democràcia té com a text principal la Constitució del 1978....Agafem aire i recuperem-nos garratibats i corpresos. Déu meu! no tenen la Constitució espanyol i sobreviuen, a vegades molt millor que nosaltres! És que Mayor Oreja defensa la Constitució de la República Txeca?

Una persona pot ser no nacionalista però crec que el número de no nacionalistes declarats és inferior als que s'hi anomenen. En la majoria dels casos són gent que la seva situació nacional està normalitzada i no se n'adonen, ara bé, posem a un que s'afirma no nacionalista amb un país normalitzat en una situació anormal i minoritzada...llavors veurem què es considera. És molt fàcil dir-se no nacionalista quan la teva consciència de pertenença està normalitzada.

Per cert, jo no me conmsidero nacionalista, i la gent que me coneix ho sap. Jo sóc un català que vull viure en un país normal com Holanda o Espanya. Jo me considero d'esquerres, vull que Catalunya se separi d'Espanya i que crei un estat social i democràtic. Sota el principi de la igualtat. Però sincerament el fet que des de fora sigui vist com a nacionalista i amb això m'etiquetin tampoc me treu la son, al cap i a la fi entraria en els paràmetres de la definició del que és un nacionalista. Però a mi me fa més gràcia el que me deien la gent que me coneixia a Granada i me presentava a algú

-Éste es Gerard, és catalán: pero catalán, catalán, eh? (Existeix la versión catalán cerrado, però aquesta no se sol dir a la cara de l'interessat)

6 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Jo sempre que he trobat algú que ha dit que era no-nacionalista ha resultat que ho era força més que jo... i això que jo una mica ho sóc.

Quim Amorós ha dit...

Bé posats a posats a posar etiquetes jo si que em considero nacionalista català, i pertanyo a CDC que es un partit nacionalista català, es a dir que considera que Catalunya es una nació. A partir d’aquí podem parlar de com fer-ho i com aconseguir-ho, però sempre per la via del diàleg i la negociació democràtica.

Alejandro Caballero Madrid ha dit...

Gerad me gusta la acuñación "anacionalista" me parece más acertada para el que realmente no siente simpatia por los nacionalismos, que no el el "no-nacionalista", ya que este últimamente ha sido usado de forma depravada por ciertos personajes a los que no pienso nombrar, que escudándose en el "no-nacionalismo" (Catalán) hacen de sirvientes al otro nacionalismo el "español".

Ya sabes lo que pienso de los nacionalismo... no los veo ni útiles ni necesarios, me sobran tanto como la religión o el capitalismo salvaje que nos rodea...

Yo apreció tanto la cultura y costumbres catalanas como las españolas... pero no considero mejores unas u otras...

Y por supuesto considero como mías algunas de cada lado, ya que no bailo sardanas y me gustan mucho más las rumbas o las sevillanas... y por otro lado me gustan más los castells, que una corrida de toros...

Cesc ha dit...

Gerard, gràcies per dedicar-me una entrada jeje. En primer lloc no veig tanta relació en el tema nació constitució com tu has fet referència (t'he de confessar que m'ha costat una mica de llegir el post). Jo em considero no nacionalista, o bé, anacionalista, tant és, per mi és lo mateix, sigui com sigui, considero els nacionalismes més negatius que positius (no em perdré en la retòrica retroprogre d'equiparar el nacionalisme al fundamentalisme catòlic i al ultraneoliberalisme explotador per criticar-lo) i no faré de sirvent del nacionalisme espanyol com es diu per aquí.

Sigui com sigui Gerard, recorda't dels no-nacionalistes/anacionalistes que ja estan bé essent catalans i espanyols, que d'existir existim.

Anònim ha dit...

QUIM es considera nacionalista català i en alguns blocs de Tarragona he vist com hi fa comentaris en castellà?

ALEJANDRO en canvi defuig el nacionalisme però és un gran Nacionalista Espanyol.

No entenc res

Quim Amorós ha dit...

Anònim:
Em considero nacionalista català, i puc escriure en Català, Castellà, Francés, Anglés o inclòs en Italià, depén a qui vulgui fer arribar el meu misatge.
I per tant com que considero a totes les llengues per igual escric de tant en tant algun comentari en castellà, no al meu bloc sinò a d’altres blocs que estan escrits en castellà perquè l’interlocutor entengui el que vull dir.
Tanmateix si escrigués comentaris en un bloc escrit en francés, anglés o Italia ho faria en aquests idiomes.
I no per això deixo de ésser més o menys nacionalista que d’altres.