dijous, 9 d’agost de 2007

L'assemblearisme d'ERC


Tothom sap que ERC és un partit essencialment assembleari. Des de molts partits polítics d'organització leninista (PSOE, ICV, PP, CiU...) es critica l'assemblearisme com si d'una olla grills es tractés. Abans de continuar m'agradaria fer un aclariment:: no és un assemblearisme total, és a dir, encara que es vulgui ridiculitzar, no ens reunim en assemblea per comprar folis o bolígrafs. El nostre és un assemblearisme que funciona per prendre decisions importants, per marcar pautes, línies polítiques i orientacions organitzatives, però que no gestiona el dia a dia, per això es tria una executiva. És cert que l'Assemblea té molt de pes i si la militància no està d'acord en determinades línies es reorienta.

Doncs bé, això és el que es critica a ERC, se'ns critica que som un partit amb democràcia interna, on una persona és un vot i on tots els militants poden ser escoltats. Com podem defensar la democràcia a la societat i, en canvi, criticar la democràcia dins els partits? És que potser els partits polítics no són els màxims representants del pluralisme democràtic?

Quan dic que la majoria de partits estatals són leninistes me refereixo a la seva organització bolxevic: una élit o direcció que marca pautes, i només si ets un bon jan pots entra-hi. Són organitzacions perfectament verticals. Quan la militància (la gent que treballa i paga quotes) expresa opinions internes se'ns diu que això es un girigall, senyors crec que el problema no el tenim nosaltres si no les seves organitzacions.

Reconec que el resultat electoral en l'àmbit naciona,l tot i que no és dolent, no ha estat el desitjat, hem crescut per sota l'esperat, però en política i economia a les empreses se les valora per tendències. Si fem un gràfic de l'evolució d'ERC els últims 20, amb pujades i baixades, som l'únic partit que té una tendència a l'alça i crec que en bona part es deu al sistema assembleari. M'explico:

A la majoria de partits quan pateixen una derrota electoral, les seves direccions tanquen files i es justifiquen, no assumeixen la derrota, es reafirmen en els plantejaments que els han portat a perdre el poder. No poden dir: ens hem equivocat, perquè assumirien un error i potser algú demanaria el seu cap. Mireu el PSOE, no va assumir la seva derrota i van perdre 4 anys més en disputes internes pel poder, el mateix els passarà al PP, enlloc de ser crítics i pensar que potser han fet alguna cosa malament, es reafirmen en plantejaments falsos per no assumir culpes (l'11-M). Ja us ho dic ara: tornaran a perdre i llavors hauran de fer la catars, llavors correm-hi totsi. Tothom demanarà el cap i faran un canvis que s'haguessin hagut de fer 4 anys abans (molt il.lustratiu l'exemple del PSOE amb Borrell i Almunia).

Els militants d'ERC captem del nostre votant el malestar i el fem arribar a qui toca. Hem tingut un debat força interessant sobre els resultats electorals, s'ha escoltat al militant. Hem fet un debat intern immediat, cosa que no succeix en altres partits més monolítics ideològicament i que funcionen de dalt a baix. On enlloc de fet critica constructiva es dediquen a justificar-se i passar-se la patata calenta.

Potser no és l'essència de la democràcia: una persona un vot?

5 comentaris:

Marc ha dit...

La teoria és molt bonica i fins i tot poètica, però realment creus que funciona?

En el meu humil parer crec que no però per gustos, colors.

La formula perfecte no existeix, si existís la vendrien al Corte Inglés!!

Salut!!

Erdrag ha dit...

molt ben dit Gerard, especialment el fet de la hipocresia de molts partits polítics.

Gerard Castells ha dit...

Oye, qué fuerte lo de internet, eh???

Hola Marc:

No és poesia l'organització d'un partit
sino quelcom més prosaic i ufà
com ho diria sense al respecte faltar:
un cúmul de càrrecs sense cap sentit.

Bé, ja sé que l'assemblearisme té molts problemes, i un d'ell és el de la minoira organitzada, però de tots els que funcionen, amb els seus defectes és la menys dolenta.

Hola Gerard gràcies er visitar-me!!

Gi Joe ha dit...

I al salvi també l'han fotut fora per assemblearisme?

Hurtis ha dit...

Gerard,

Amb allò de partits monolítics tens tota la raó. No cal ser assambleari o jerarquic. Crec que realment els partits haurien d´estar al capdavant de la democràcia interna de les organitzacions, però... de moment no és així. M´ha agradat aquest post i... comparteixo el 80% del que dius... aquí, jeje.