diumenge, 29 de juliol de 2007

Enveja

Aquests dies he estat a Euskal Herria passant uns dies de descans. Les paraules més repetides entre els companys que hi vam anar van ser: Quina enveja i quina diferència! No parlaré del concert econòmic que no tenim i que ells sí que tenen. Parlaré de la seva consciència nacional i com això no va en contra de fer negoci. Vam observar com Euskadi es ven com a país i ven la seva cultura sense vergonya i sense complexos. donant-li un plus afegit de qualitat que la diferencia d'altres destinacions europees.

Ells venen la marca Euskadi, els seus productes i les seves tradicions, i això atrau a gent desitjosa de buscar un turisme de qualitat i cultural particular. Això, en general és molt diferent del turisme a Catalunya. En la majoria dels casos la identitat catalana no serveix per atraure turisme al país. No ens enganyem, el nostre turisme no ve a Catalunya desitjosa de buscar un fet diferencial nacional, però en molts casos no ho busquen perquè no saben que existeix. La majoria de productes que podem oferir estan desnacionalitats: Gaudí, el Gòtic català, el romànic de la Catalunya Vella s¡ofereix com un producte sense fons.

A Tarragona passa el mateix, durant molts anys s'ha venut la ciutat d'esquena a la realitat catalana i al Camp de Tarragona. És per això que quan vaig a Euskadi sento una enveja sana pel que han aconseguit, en bona part gràcies a una classe política que, amb tots els seus defectes, ha tingut una consciència nacional no perifèrica ni carrinclona que fa que a dia d'avui Euskadi sigui una de les marques turístiques més potents. Catalunya té un turisme molt més potent que el del País Basc, això és evident. Perquè és necessari que la marca Catalunya que el Conseller Huguet vol desenvolupar agafi cos....malgrat que es deixin de vendre barrets mexicans a Salou i les Rambles.