dimarts, 17 de juliol de 2007

El Taronja: ple a vessar


El vermell s'identifica amb els partits socialistes, el blau amb els partis conservadors i liberals i el taronja és el centre. Ai, el centre, aquell espai polític on viuen la majoria de votants i que detesten els militants dels partits polítics per la indefinició. El taronja s'ha identificat a Catalunya normalment amb CiU, acompanyat pel blau. Fa un parell d'anys a Ucraïna hi va haver una revolució democràtica que es va anomenar Revolució Taronja. Des de fa una mica més d'un any el PP espanyol ha canviat el seu clàssic blau pel taronja tant en els cartells com en la pàgina web (mireu FAES) i, fins i tot, les corbates dels líders. El Partit Ciudadanos també es defineix com un partit taronja ideològicament. Els partits saben que el discurs "radical" (perdó per la paraula) manté vius i actius els militants i el votant fidel...ara bé, les eleccions les guanyen qui són capaços d'arrossegar els votants del centre de l'espectre polític, que no té perquè ser que votin a la força centrista. Ara bé, la febre pel taronja pot portar a diluir el discurs, molts partits per poc pastís. Jo sempre he identificat a CiU amb el color taronja. La tàctica del PP és ven clara: durant els tres anys després del a derrota del 14-M necessitaven recuperar la moral i mantenir l'esperit dels incondicionals fort, d'aquí les manifestacions essencialistes (terrorisme, matrimoni homosexual, unitat d'espanya, antinacionalisme, immigració...), ara bé, els dirigents del PP saben que amb aquest discurs no guanyaran les eleccions, és per això que aquest any han tancat a Acebes i Zaplana, i han apostat i apostaran pel discurs centrat i centrista. Ara bé, hi ha vot centrista, però pot ser que ja hagin fet massa tard i hagin allargat massa el protagonisme del sector "dur". Quant a Ciudadanos, encara que ells es defineixin com a socialiberals, el votant els percep, a Catalunya, com a dretes.

8 comentaris:

Quim Amorós ha dit...

Gerard aquí podem estar d’acord, a l’estat espanyol les eleccions generals s’han guanyat sempre pel centre. L’UCD va guanyar dos eleccions, i quant aquesta es va trencar va guanyar el PSOE que va centrar el seu discurs i va abandonar el marxisme. Després amb els casos de corrupció del PSOE, i previ a una refundació del PP i el seu viratge al centre va ser quan va guanyar les eleccions. Per tornar a guanyar el PSOE pel tema dels atemptats del 11M i les declaracions dels mentiders del regne (Acebes i Zaplana).
A Catalunya està clar que nosaltres CIU ocupem el espai del centre polític ( encara que l’esquerra s’emperra en dir-nos despectivament que som de dretes), el nostre color dons es clarament el taronja. I vosaltres? Quin color teniu? Has dit que el color vermell es el color dels socialistes el color Taronja es el color dels partits de centre i el Blau dels partits de dretes.
I vosaltres quin color? El color vermell dels socialistes?, si?
Et poso literalment el que has dit “El vermell s'identifica amb els partits socialistes, el blau amb els partis conservadors i liberals i el taronja és el centre”. Per tant vosaltres sou el mateix color que els socialistes, només us queda que d’una vegada per totes us treieu la màscara de la cara i es decidiu d’anar junts amb el PSC a les eleccions., ja que sou la mateixa cosa si?.

Gerard Castells ha dit...

Vas fort Quim... la menció del color blau i vermell era com a introducció al post sobre el color taronja i el centrisme, no pretenia fer una tesi doctoral sobre el cromatisme polític. A veure com a imatge, quan es reparteixen els formatgets a les eleccions la tele sempre ens dóna el color groc. Podem relacionar el color groc amb l'independentisme? no ho sé. ERC es defineix com a partit socialdemòcrata, crec, perdoneu si faig un error històric, ERC mai s'ha definit com a socialista. Sí que es cert és que el color que domina en la imatge d'Esquerra és un color crema, que podríem identificar amb un centre esquerra que seria la socialdemocràcia. Les JERC tenim com a color corporatiu el vermell. També és cert que durant un temps la nostra imatge van ser colors més foscos com el negre i el marró en la vestimenta dels líders. Sobre si ens presentarem amb els socialistes, només un recordatori: el 1999 Carod li va oferir un pacte a Pujol a la Generalitat i per tres vegades el va rebutjar. Però pots estar tranquil no ens presentarem conjuntament a les eleccions amb el PSC. Si PSC i ERC són el mateix com és que des de sectors de CDC fa 4 anys es va pintar Catalunya amb la llegenda Ciu + ERC igual a CAT. No sé no me molestaré en contestar amb més profunditat la pregunta perquè crec que només pretens provocar. Si vols parlem del paper del partits polítics en els pactes postelectorals, però no des de frases prefabricades i lemes preestablerts

Quim Amorós ha dit...

Gerard, no pretenia provocar ni molt menys.
I Carod no va proposar pacte per tres cops a Pujol( si t’ho han explicat així t’han enganyat), des de que ERC va pactar amb CIU l’any 1980 i a l’any 1984 CIU va treure majoria absoluta, mai més ERC ha volgut saber rés de CIU ni de pactes amb CIU.
L’historia es pot explicar de moltes maneres, però va ser CIU qui li va oferir pacte a ERC al 1999 i ERC va dir no. I al 2003 i va preferir tripartit, i al 2006 i va triar de nou tripartit.
No vull ni pretenc provocar, Gerard, però les coses son com son.
I només volia saber en quin color estàveu vosaltres. Disculpa si t’has molestat.
M’agrada debatre i exposar els nostre punts de vista, i t’asseguro que soc molt tolerant. I també soc molt crític amb el meu partit, doncs evidentment hi ha coses que no hem fet bé.
I evidentment que no anireu mai junts a unes eleccions vosaltres i el PSC, voldria dir que havíeu desaparegut
Vinga una abraçada,

Jordi ha dit...

"Per tant vosaltres sou el mateix color que els socialistes, només us queda que d’una vegada per totes us treieu la màscara de la cara i es decidiu d’anar junts amb el PSC a les eleccions., ja que sou la mateixa cosa si?."


Demagogiaaaaa oeeeee, demagogia oeee....


Quim per favor, surt al carrer i fes aquesta pregunta, així de senzill, això si, pregunta a persones no hooligans de CiU, que tots sabem com feu les enquestes els de CiU (recorda els pollos que va tenir en Madi quan portava el tema de les enquestes de la Generalitat...)

Quim Amorós ha dit...

Jordi Vindràs al sopar el dia 25 d'agost? de debò que tinc moltes ganes de conèixer-te
i sabeu una cosa? CIU i ERC tard o d'hora s'entendran per força, nosaltres som Nacionalistes (centre esquerra) i vosaltres Independentistes i dieu que d'esquerres, per tant un govern CIU-ERC seria un govern potent no ho dubteu. molt potent, ens trauríeu les teranyines dels ulls i avançaríem molt en el camí cap l'alliberament nacional

Quim Amorós ha dit...

Gerard i Jordi:
Us asseguro que no volia provocar en el primer comentari, però després de llegir-ho de nou en el comentari del Jordi, potser si que té una mica de mala llet. Ho sento. No era la meva intenció fer-vos enfadar.

Tondo Rotondo ha dit...

Què significa avui ser d'esquerres? Quan el PP és de centre... Les FAES resuktaran d'extrema esquerra?

Les etiquetes cal posar-les a partir del treball, no de les declaracions de principis. Per exemple, en Saura fa una política de dretes i pertany a un partit anomenat d'esquerres.

Doncs res, una abraçada des del centre del meu cor,

Gerard Castells ha dit...

Hola Quim, no m'he molestat, el priblema dels missatges per internet és el mateix que amb els missatges de mòbil...no pots posar el tó ni la irnoia...ja vaig entendre que era una ironia. Sobre els temes dels pactes: aquí cada partit diu la seva versió. El Felip Puig també va donar unes explicacions sobre l'últim tripartit que no es corresponen amb les d'ERC. Crec que també passa amb el tema de l'Estatut: uns diuen que Mas i Zapatitos van acordar un govern de CiU amb el suport del PSC. Qui té la raó?


Tonod Rotondo: un debat interessant això de ser de dretes o d'esquerres i què són polítiques de dretes o d'esquerres. jo últimament no ho veig tan clar. Jo tinc una visió del que és ser d'esquerres, però potser no és el tradicional.